Són les 8.00 del matí i el primer de 7 viatges aplega al centre ocupacional que el Projecte Trèvol té en Albaida. Es pren la temperatura de nou, es posa hidrogel de nou i es comprova que cada mascareta és la que se’ls hi ha donat al transport. Cada persona, pel lloc marcat, se’n va a la seua classe, a la seua taula marcada. I es que des que vam poder obrir el centre, després de la pandèmia, la nova normalitat ens ha marcat molt la dinàmica seguida i desmuntat l’organització de la formació: grups bombolla, en dies alterns per baixar la ràtio (les persones venen dia si, dia no), distància social, molta higiene i, per descomptat, molta cura i precaució. Però el pitjor de tot és que ens ha canviat la formació com la teniem entesa, així que ens ha tocat reinventar-nos, com supose que en quasi tots els llocs.
Fa un any la formació estava organitzada de la següent manera: basada en el descobriment de totes les àrees laborals i del major nombre de llocs de feina. L’objectiu era que les persones amb discapacitat conegueren i descobriren en què els agradaria treballar en un futur. I per a elegir, cal conéixer.
Almenys un dia de la setmana concertàvem una visita amb una empresa de la comarca, relacionada amb el sector que estàvem treballant.
El dia abans de la visita preparàvem les preguntes a fer. Per a això buscàvem informació a internet, web corporativa, notícies, youtube, xarxes socials, etc. Investigàvem el tipus d’empresa que era, nombre de treballadors/es, i quina finalitat productiva tenia. Al dia següent, ja en la visita teníem una noció bàsica sobre l’empresa a visitar pel treball del dia anterior i amb la visita, les preguntes que féiem, completàvem tota la informació. A l’endemà de la visita, repassàvem tota la informació recollida. Recordàvem les preguntes que allà ens van respondre i avaluàvem. Però el més important, preguntàvem a qui li agradaria treballar allà i perquè. Esta pregunta és clau, ja que ens donava informació per a un futur, on a més de comptar amb les habilitats i capacitats, sabíem també les necessitats i inquietuds que tenia la persona.
Tota la feina laboral es complementava amb classes pràctiques relacionades amb el sector i tasques a treballar eixes setmanes, no tant per adquirir habilitats i capacitats noves, sinó per seguir descobrint i fer una avaluació per a un possible lloc de feina nou. També saber les dificultats en les quals es trobaria el preparador/a laboral i així reforçar els suports, la qual cosa ens ajudarà a tindre més eficàcia en la formació en el lloc de treball real i la possibilitat d’aconseguir un procés d’èxit finalitzat amb una contractació.
Tota la formació laboral és complementada amb classes d’informàtica, actualitat, valencià, castellà, anglés, maneig dels diners, habilitats socials, salut i alimentació, sexualitat, FOL, valors i igualtat. I per acabar els divendres fem una assemblea primer de classe, on posem en comú allò treballat durant la setmana i després traslladem les conclusions en l’assemblea grupal de tot el centre. És molt important poder escoltar per seguir millorant, al final parlem d’autodeterminació i empoderament.
I així treballàvem fins fa un any, i esperem recuperar-ho el més prompte possible. Durant estos mesos ens toca adaptar-nos a la nova realitat i fer tot el treball sense visites a empreses, realitzant tasques en l’aula i simulant allò que trobaríem en el món real, que finalment és allà on tothom vol viure, les persones amb discapacitat també, i on la inclusió en la comunitat en tots els àmbits de la vida és l’objectiu principal del Projecte Trèvol